|
El
secret de Darwin Jordi Agustí |
![[Tornar a l'índex]](images/logoPLC_petit.jpg)
|
El secret de Darwin és un
possible viatge a través de la relació entre la
ciència i tot allò que, com la religió, les
ideologies, la filosofia i la política, corresponen a
d'altres interpretacions de la realitat. Una relació que
no ha estat ni clara ni amable ni, encara menys, nítida.
L'autor exemplifica aquesta controvèrsia amb el cas
paradigmàtic de l'obra de Charles Darwin sobre
l'evolució, que ha esdevingut una de les teories
científiques més prestigioses i que ha influït en més
camps de la ciència, modificant el pensament científic
modern.
Però n'hi ha prou amb una breu mirada sobre el seu
contingut i significat per generar-nos, encara avui, un
seguit de preguntes:
Quin és el secret que ha fet de Darwin el científic
més influent de tots els temps?
En els seus inicis, les idees darwinistes van tenir
ressò i continuïtat en la societat científica de
Catalunya?
És sempre comprès el científic quan expressa les seves
opinions
(i no fa estricta creació científica)? Ha de combatre
per les seves idees? Té el dret de fer-ne
interpretacions polítiques?
L'evolució és una idea progressista?
Són inevitables les guerres en la mesura que
l'agressivitat està profundament arrelada en l'espècie
humana?
És la ciència una font de preguntes o una màquina de
respostes?
El secret de Darwin intenta posar ordre a tot aquest
neguit i descobrir-nos algunes de les respostes, amb el
pretext d'explicar part de la història del pensament
evolucionista dels científics del nostre país, tot
convidant-nos a què ens formulem noves qüestions, sens
dubte tan enriquidores i genuïnes com les primeres.
Obra
guanyadora
6è Premi
Literatura
Científica
|
|
| Jordi Agustí és
doctor en ciències biològiques i director de
l'Institut de Paleontologia M. Crusafont de la
Diputació de Barcelona, des d'on ha dirigit
nombrosos projectes de recerca sobre l'evolució
dels ecosistemes terrestres d'Europa durant el
terciari i el quaternari. Amb un peculiar i àgil
sentit de l'erudició i el llenguatge, que hom
podria qualificar de «mediterrani», ha alternat
les publicacions científiques amb les obres de
pensament i divulgació relacionades amb els
temes més actuals de l'evolució de la vida en
general i de l'ésser humà en particular. |