La química és un ingredient indispensable a les nostres vides. Ens resulta propera
i, fins i tot, entranyable quan es converteix en metàfora en els nostres llavis: quelcom poc
natural «porta química», però si sintonitzem amb algú ho atribuïm a la «bona química» i en
referir-nos a la cosa més genuïna i excel·lent la qualificarem com a «químicament pura».
Però la química és molt més que paraules. Li devem una bona part del benestar de la societat
actual i podem preveure que aquest paper protagonista continuarà en el futur. No cal dir que
aquest servei que ens fa la química té un preu. Sovint l’hem acusada de malbaratar el medi
ambient amb processos contaminants i energèticament poc eficients.
Com a conseqüència d’aquests greuges s’ha anat obrint pas la química verda, una manera de fer
química en la qual es prioritza el respecte al medi ambient. Això no necessàriament ha de
suposar processos més costosos; ben al contrari, s’ha iniciat el camí cap a sistemes
ecoeficients, amb estalvis significatius de recursos i energia, i amb el resultat final
de menys despeses econòmiques.
Per fer química verda no n’hi ha prou amb seguir un codi de bones pràctiques ambientals,
cal que ens interessem en altres disciplines, com ara l’enginyeria química, l’ecologia, la
toxicologia, l’economia, les ciències dels materials, les ciències ambientals, la geologia i
la biotecnologia. Això demana a tots els implicats, químics i societat en general, mantenir la
ment oberta, a apropar-nos a altres camps de la ciència i a invertir en recerca i
desenvolupament.
La química verda ha propiciat el desenvolupament de sistemes capdavanters com la fotocatàlisi,
l’electrocatàlisi, la biocatàlisi i la catàlisi bifàsica, que estan fent possible reaccions
químiques en condicions suaus. L’ús de recursos renovables i la recerca de nous materials com
els líquids iònics, de fases supercrítiques o de materials nanomètrics, també creixen amb la
química verda, igual que els materials fotosensibles, capaços de convertir energies renovables
en altres formes energètiques més útils.
Tot plegat ens mostra que s’obre un camp apassionant cap el futur on podrem gaudir de les
noves descobertes que la ciència ens oferirà, tot reforçant la nostra qualitat de vida i la
del planeta. A la recerca de la millor química.
Xavier Domènech és catedràtic de Química física
de la Universitat Autònoma de Barcelona. Professor i especialista en diverses matèries
ambientals, és autor de nombrosos llibres sobre ecologia i contaminació.